En aquest enllaç trobareu exercicis d'ortografia proposats per a un curs de català d'una universitat valenciana. Ja veureu que n'hi ha molts. Alguns més fàcils d'altres no tant. Hi ha el solucionari.
Sort!
http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/llengua1exercicisquadres.html
dissabte, 5 de desembre del 2009
Ortografia bàsica
Aquí teniu un enllaç d'un dossier d'ortografia bàsica del català per a tots aquells que cregueu que ho necessiteu.
http://blocs.xtec.cat/llengues25/files/2009/10/ortografia-catalana.pdf
http://blocs.xtec.cat/llengues25/files/2009/10/ortografia-catalana.pdf
dimecres, 4 de novembre del 2009
Dialectes musicats
Aquí teniu enllaços de cançons cantades en diferents dialectes.
Central (barceloní):
http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU
Central (tarragoní):
http://www.youtube.com/watch?v=mNlWD9KFnk8
Nord-occidental (lleidatà):
http://www.youtube.com/watch?v=oKnhbcx5okY
Nord-occidental (tortosí): (escolteu el diàleg previ a la cançó, on es fa referència al català de la franja d'Aragó)
http://www.youtube.com/watch?v=fm24cm2J8Wk
Balear:
http://www.youtube.com/watch?v=dUOmk6Wjf9Y
Rossellonès:
http://www.youtube.com/watch?v=9-Rj8jqqAWo
Alguerès: (el so no és gaire bo)
http://www.youtube.com/watch?v=2XVnGPmsZdE
Valencià:
dilluns, 2 de novembre del 2009
Exercicis voluntaris sobre varietats dialectals
Llegiu els textos següents i digueu a quina varietat dialectal pertanyen i les característiques que us han permès detectar-la:
"- No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
-Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
-Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
-Mentir és innecessari. A més, no és el teu estil.
-Tot just fa cinc setmanes que el conec.
-Jo també tenc companyia. Una moixeta. Molly Bloom. T'enyor. Per què vas ser tan cruel?
-La crueltat és contagiosa com la pesta (...) Ja no ens podem enganar, Ricard, som adults. Disposares del temps que et pertocava i el vares tudar a mans foradades. Em fas llàstima, creu-me. Ets tan buit, tan desgraciat!"
Miquel MAS, Camí de palau (1995).
- "Ja serà castigada la fierota", va fer a ell mateix el Nasprim, en entrant al bureu... I va posar, amb precaució, la cosa bruta dins una capseta tota guarnida de cotó fluix i estacada amb un riban de surà blau. El de la maixina d'escriure li va fer l'adreça sus d'un paper d'etiqueta, i per mor de millor reíxer, ho va fer certificar amb vint-i-nou sous. L'endemà de matí, el carter es presentava a l'entrada del magasin portant amb traça al bot dels dits, la petita capsa ben adobadeta i demanava Madimosela Xixí per la signatura. Caram com va anar eixorida la nineta! I que es va cuitir de desfer el paquetot! (...)Tothom se pensava que era un cadó..."
Carles GRANDÓ "Les estisores" (1978).
" El padrí de cal Pambarra era el vell més vell de Vacalforges, un poblet de pagès on la gent madura a trenta anys i la resta de la vida se la passen recordant la joventut. El padrí de cal Pambarra, però, tenia noranta-no-sé-quantes més anyades i era el vell més jove de tota la comarca. Anava cada dia al tros a podar les branques seques dels presseguers, a collir pomes, a plegar cargols entre l'alfals... Molts joves li envejaven la cara rosada i la manca de gepa. -És que lo tros me done la vida, coi! I no hi havia ningú que el deturés. Un cop s'havia embolicat la faixa negra agafava la mangala i, cames tin-te-no-caiguis, cap a pasturar! (...) "-Sóc massa coses, xiquet...Lo noi de cal Setrill ha començat a recordâ'm que quan vai nàixer ja era fill i germà després hai set primer lo promès i després l'home de la meua dona: en casâ'm ja vai començar a ser moltes més coses com ara cunyat, parent..."
Joan BARCELÓ,Miracles i Espectres (1977).
"- No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
-Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
-Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
-Mentir és innecessari. A més, no és el teu estil.
-Tot just fa cinc setmanes que el conec.
-Jo també tenc companyia. Una moixeta. Molly Bloom. T'enyor. Per què vas ser tan cruel?
-La crueltat és contagiosa com la pesta (...) Ja no ens podem enganar, Ricard, som adults. Disposares del temps que et pertocava i el vares tudar a mans foradades. Em fas llàstima, creu-me. Ets tan buit, tan desgraciat!"
Miquel MAS, Camí de palau (1995).
- "Ja serà castigada la fierota", va fer a ell mateix el Nasprim, en entrant al bureu... I va posar, amb precaució, la cosa bruta dins una capseta tota guarnida de cotó fluix i estacada amb un riban de surà blau. El de la maixina d'escriure li va fer l'adreça sus d'un paper d'etiqueta, i per mor de millor reíxer, ho va fer certificar amb vint-i-nou sous. L'endemà de matí, el carter es presentava a l'entrada del magasin portant amb traça al bot dels dits, la petita capsa ben adobadeta i demanava Madimosela Xixí per la signatura. Caram com va anar eixorida la nineta! I que es va cuitir de desfer el paquetot! (...)Tothom se pensava que era un cadó..."
Carles GRANDÓ "Les estisores" (1978).
" El padrí de cal Pambarra era el vell més vell de Vacalforges, un poblet de pagès on la gent madura a trenta anys i la resta de la vida se la passen recordant la joventut. El padrí de cal Pambarra, però, tenia noranta-no-sé-quantes més anyades i era el vell més jove de tota la comarca. Anava cada dia al tros a podar les branques seques dels presseguers, a collir pomes, a plegar cargols entre l'alfals... Molts joves li envejaven la cara rosada i la manca de gepa. -És que lo tros me done la vida, coi! I no hi havia ningú que el deturés. Un cop s'havia embolicat la faixa negra agafava la mangala i, cames tin-te-no-caiguis, cap a pasturar! (...) "-Sóc massa coses, xiquet...Lo noi de cal Setrill ha començat a recordâ'm que quan vai nàixer ja era fill i germà després hai set primer lo promès i després l'home de la meua dona: en casâ'm ja vai començar a ser moltes més coses com ara cunyat, parent..."
Joan BARCELÓ,Miracles i Espectres (1977).
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Comentari de text model examen
Aquí teniu les preguntes referides a l'article de la pàgina 66 del llibre de text.
1.- Canvia el títol del text. No facis servir més de sis paraules.
2.- Resumeix, en sis línies com a màxim, el contingut del text.
3.- Comenta l'ús de la subjectivitat per part de l'autor. Cita els marcados textuals que t'ajuden a copsar la seva opinió.
4.- El primer paràgraf del text exerceix una funció especial dins de l'article en general. Quina?
5.- Comenta la idea principal de cada un dels quatre paràgrafs del text.
6.- Explica el significat de les frases fetes següents extretes del text:
- anem a pams
- fent la viu-viu
Sort!
1.- Canvia el títol del text. No facis servir més de sis paraules.
2.- Resumeix, en sis línies com a màxim, el contingut del text.
3.- Comenta l'ús de la subjectivitat per part de l'autor. Cita els marcados textuals que t'ajuden a copsar la seva opinió.
4.- El primer paràgraf del text exerceix una funció especial dins de l'article en general. Quina?
5.- Comenta la idea principal de cada un dels quatre paràgrafs del text.
6.- Explica el significat de les frases fetes següents extretes del text:
- anem a pams
- fent la viu-viu
Sort!
dijous, 15 d’octubre del 2009
Informació per a 2n de BAT
2n de BAT A: Demà a primera hora del matí us portaré un foli amb les solucions de l'exercici del bloc. Sort!
2n de BAT B: Demà al matí us portaré un foli amb les solucions de l'exercici del bloc i amb els dos exercicis de les fotocòpies que ens han quedat pendents.
Sort!
2n de BAT B: Demà al matí us portaré un foli amb les solucions de l'exercici del bloc i amb els dos exercicis de les fotocòpies que ens han quedat pendents.
Sort!
Estructura de l'examen del tema 1
Us recordo l'estructura i la puntuació de l'examen del tema 1.
- Primera part: 3 preguntes de comprensió a partir de la lectura d'un text. 3 punts.
- Segona part: Desenvolupament d'un tema concret. Activitat de redacció. 2 punts.
- Tercera part: 3 preguntes de teoria i pràctica del tema 1. 5 punts.
Pel que fa a les faltes, es descomptarà 0,1 per falta sense límit.
- Primera part: 3 preguntes de comprensió a partir de la lectura d'un text. 3 punts.
- Segona part: Desenvolupament d'un tema concret. Activitat de redacció. 2 punts.
- Tercera part: 3 preguntes de teoria i pràctica del tema 1. 5 punts.
Pel que fa a les faltes, es descomptarà 0,1 per falta sense límit.
Pràctica de fonètica
Us proposo uns quants exercicis de transcripció fonètica. Tingueu en compte la tira fònica on estan els sons que heu de transcriure. També penseu en tots aquells fenòmens de contacte que poden fer-vos "caure en la temptació" d'errar la transcripció!
- un xoc
- cantem fogosament
- poble
- espatlla
- vols venir?
- amb mi
- amb ella
- vaig atrafegada
- antic
- vol- cada cop
- els jocs
- cops de puny
- submarí
- el cant del rossinyol
- els rems
- un xoc
- cantem fogosament
- poble
- espatlla
- vols venir?
- amb mi
- amb ella
- vaig atrafegada
- antic
- vol- cada cop
- els jocs
- cops de puny
- submarí
- el cant del rossinyol
- els rems
dilluns, 28 de setembre del 2009
Algunes consideracions sobre La bogeria
Us passo un esquema amb allò que no podeu deixar de tenir en compte a l'hora de treballar aquesta obra:
- Context i gènesi: el debat públic sobre el fenomen de la bogeria es va anar estenent al llarg del s. XIX. Per tot Europa es difonen les teories del metge italià Lombroso que identifiquen, de manera inseparable, l'herència i el trastorn. En l'àmbit estrictament català, l'interès per la figura del "boig" s'incrementa a partir de l'anomenat "cas Verdaguer", en què es discuteix si l'actitud del poeta és un símptoma de bogeria.
Oller pren com a punt de partida un cas real, anomenat "el plet del boig" ,que havia viscut fent d'advocat.
- Daniel Serrallonga, un protagonista absent: La bogeria té com a protagonista indiscutible Daniel Serrallonga, que apareix poc, surt al principi (capítol I) i al final (capítol VII i VIII). La resta de la història de Serrallonga ens vindrà donada per la informació que els altres personatges ens proporcionen i no pas per les seves actuacions directes. PROCEDIMENT INDIRECTE.
- Estructura: Podem dividir l'obra en tres blocs: Els tres primers capítols serveixen per presentar-nos el personatge principal; els tres següents mostren l'estat d'alienació mental que pateix; els tres darrers són la manifestació dels resultats d'aquesta alienació.
- Naturalisme i determinisme: Oller utilitza La bogeria per exposar, més que no pas la història d'un boig, un dels aspectes més problemàtics que va generar la literatura naturalista francesa: el determinisme que havia defensat Émile Zola.
Oller plantejarà la confrontació entre dues opinions contraposades per explicar el comportament d'en Serrallonga: la del narrador i la d'Armengol (la que comparteix el mateix Oller) i la de Pròsper Giberga, que defensarà una explicació científica de tipus determinista, mancada de sentiment i moralitat. Per a ell, en Serrallonga és un cas clínic previsible, determinat per l'herència, i sense possibilitat de cura ja que "va venir al món amb la sentència feta".
- El llenguatge d'Oller: L'autor ulitlitza un gran nombre de castellanismes lèxics que marca amb cursiva amb el propòsit de retratar la realitat lingüística del moment. Amb una intenció semblant trobem una gran presència de col·loquialismes (istil, ideies...) i de calcs sintàctics i morfològics del castellà.
- Context i gènesi: el debat públic sobre el fenomen de la bogeria es va anar estenent al llarg del s. XIX. Per tot Europa es difonen les teories del metge italià Lombroso que identifiquen, de manera inseparable, l'herència i el trastorn. En l'àmbit estrictament català, l'interès per la figura del "boig" s'incrementa a partir de l'anomenat "cas Verdaguer", en què es discuteix si l'actitud del poeta és un símptoma de bogeria.
Oller pren com a punt de partida un cas real, anomenat "el plet del boig" ,que havia viscut fent d'advocat.
- Daniel Serrallonga, un protagonista absent: La bogeria té com a protagonista indiscutible Daniel Serrallonga, que apareix poc, surt al principi (capítol I) i al final (capítol VII i VIII). La resta de la història de Serrallonga ens vindrà donada per la informació que els altres personatges ens proporcionen i no pas per les seves actuacions directes. PROCEDIMENT INDIRECTE.
- Estructura: Podem dividir l'obra en tres blocs: Els tres primers capítols serveixen per presentar-nos el personatge principal; els tres següents mostren l'estat d'alienació mental que pateix; els tres darrers són la manifestació dels resultats d'aquesta alienació.
- Naturalisme i determinisme: Oller utilitza La bogeria per exposar, més que no pas la història d'un boig, un dels aspectes més problemàtics que va generar la literatura naturalista francesa: el determinisme que havia defensat Émile Zola.
Oller plantejarà la confrontació entre dues opinions contraposades per explicar el comportament d'en Serrallonga: la del narrador i la d'Armengol (la que comparteix el mateix Oller) i la de Pròsper Giberga, que defensarà una explicació científica de tipus determinista, mancada de sentiment i moralitat. Per a ell, en Serrallonga és un cas clínic previsible, determinat per l'herència, i sense possibilitat de cura ja que "va venir al món amb la sentència feta".
- El llenguatge d'Oller: L'autor ulitlitza un gran nombre de castellanismes lèxics que marca amb cursiva amb el propòsit de retratar la realitat lingüística del moment. Amb una intenció semblant trobem una gran presència de col·loquialismes (istil, ideies...) i de calcs sintàctics i morfològics del castellà.
divendres, 25 de setembre del 2009
La Bogeria, de Narcís Oller
Per treballar aquesta obra cal que tingueu en compte tot allò treballat durant el curs anterior sobre la Renaixença, el Naturalisme i Narcís Oller.
A més a més, us passo una sèrie d'enllaços on trobareu informació de l'obra i de l'autor.
Espero que us serveixin d'ajuda.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-oller
http://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.escriptors.com/autors/ollern/
A més a més, us passo una sèrie d'enllaços on trobareu informació de l'obra i de l'autor.
Espero que us serveixin d'ajuda.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-oller
http://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.escriptors.com/autors/ollern/
dijous, 25 de juny del 2009
Molt bones vacances i... algunes recomanacions!
Hola a tots,
després de l'esforç fet durant tot el curs ( que ha estat molt, ja ho sé) només us puc desitjar unes bones i merescudes vacances.
Tot i així, l'estiu és llarg i hi ha moments per a tot. És per això que us faig algunes recomanacions:
1.- Llegiu algun llibre. Agafeu la temàtica que més us interessi. Llegir és un plaer, per tant, us ha de venir de gust. La biblioteca pot ser un bon recurs!
2.- Feu dictats. Proposeu a pares, germans o amics que us el facin!
3.- Fer classes de repàs als germans més petits és una manera fantàstica de repassar conceptes. Sé que molts ja ho feu i us va molt bé!
4.- Passeu-vos-ho molt bé!;)
després de l'esforç fet durant tot el curs ( que ha estat molt, ja ho sé) només us puc desitjar unes bones i merescudes vacances.
Tot i així, l'estiu és llarg i hi ha moments per a tot. És per això que us faig algunes recomanacions:
1.- Llegiu algun llibre. Agafeu la temàtica que més us interessi. Llegir és un plaer, per tant, us ha de venir de gust. La biblioteca pot ser un bon recurs!
2.- Feu dictats. Proposeu a pares, germans o amics que us el facin!
3.- Fer classes de repàs als germans més petits és una manera fantàstica de repassar conceptes. Sé que molts ja ho feu i us va molt bé!
4.- Passeu-vos-ho molt bé!;)
dijous, 21 de maig del 2009
La tragèdia
Com hem estat comentant a classe, una de les tragèdies més famoses de la història ha estat Romeu i Julieta de William Shakespeare.
Us encomano la feina de buscar informació de l'obra i de l'autor. Quins elements fan que aquesta obra sigui una tragèdia i no pas un drama?
Us encomano la feina de buscar informació de l'obra i de l'autor. Quins elements fan que aquesta obra sigui una tragèdia i no pas un drama?
La comèdia
En aquest tema hem treballat la comèdia, però la millor manera de copsar-ne les característiques és llegir-ne alguna.
Us deixo escrits alguns autors que al llarg de la història n'han escrit per tal que s'animeu a llegir alguna de les seves obres.
- Plaute
- Shakespeare
- Molière
- Joan Oliver
- Josep Maria Benet i Jornet
- Jordi Galceran
Cerceu per internet i trobareu el títol de moltes de les seves obres i, si teniu sort, potser en podreu llegir algun fragment. Sort!
Us deixo escrits alguns autors que al llarg de la història n'han escrit per tal que s'animeu a llegir alguna de les seves obres.
- Plaute
- Shakespeare
- Molière
- Joan Oliver
- Josep Maria Benet i Jornet
- Jordi Galceran
Cerceu per internet i trobareu el títol de moltes de les seves obres i, si teniu sort, potser en podreu llegir algun fragment. Sort!
diumenge, 18 de gener del 2009
Comentari tasca curs
L'activitat de cacera del tresor titulada "Tirant lo Blanc" està destinada a alumnes de 3r d'ESO i gira entorn del llibre de lectura obligatòria d'aquest segon trimestre.
El objectius de l'activitat són:
1.- Estimular l'hàbit de recerca d'informació de manera independent i a través d'internet.
2.- Considerar la informàtica i internet com una opció més a l'hora de treballar la llengua i la literatura catalana.
3.- Familiaritzar l'alumnat en la varietat de recursos a l'hora de treballar l'assignatura.
4.- Fomentar el treball en grup i a casa.
5.- Practicar la lectura comprensiva.
6.- Practicar el resum i la capacitat de síntesi.
7.- Utilitzar recursos ortogràfics, gramaticals i lèxics.
L'activitat cal fer-la a casa ja que la disponibilitat de l'aula d'informàtica del centre està molt limitada.
En general, el canvi en la manera clàssica de treballar el llibre de lectura ha estat ben acceptat i l'alumnat ha assolit els objectius amb relativa facilitat.
M'ha sorprès positivament la independència amb la qual han treballat i els bons resultats finals.
El objectius de l'activitat són:
1.- Estimular l'hàbit de recerca d'informació de manera independent i a través d'internet.
2.- Considerar la informàtica i internet com una opció més a l'hora de treballar la llengua i la literatura catalana.
3.- Familiaritzar l'alumnat en la varietat de recursos a l'hora de treballar l'assignatura.
4.- Fomentar el treball en grup i a casa.
5.- Practicar la lectura comprensiva.
6.- Practicar el resum i la capacitat de síntesi.
7.- Utilitzar recursos ortogràfics, gramaticals i lèxics.
L'activitat cal fer-la a casa ja que la disponibilitat de l'aula d'informàtica del centre està molt limitada.
En general, el canvi en la manera clàssica de treballar el llibre de lectura ha estat ben acceptat i l'alumnat ha assolit els objectius amb relativa facilitat.
M'ha sorprès positivament la independència amb la qual han treballat i els bons resultats finals.
dimecres, 14 de gener del 2009
Tirant lo Blanc
A continuació trobareu un enllaç que us portarà a les indicacions per fer el treball del llibre de lectura d'aquest segon trimestre.
http://wizard.4teachers.org/worksheet/view.php?id=129314&page=1
http://wizard.4teachers.org/worksheet/view.php?id=129314&page=1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
