Algunes consideracions sobre La bogeria

Us passo un esquema amb allò que no podeu deixar de tenir en compte a l'hora de treballar aquesta obra:

- Context i gènesi: el debat públic sobre el fenomen de la bogeria es va anar estenent al llarg del s. XIX. Per tot Europa es difonen les teories del metge italià Lombroso que identifiquen, de manera inseparable, l'herència i el trastorn. En l'àmbit estrictament català, l'interès per la figura del "boig" s'incrementa a partir de l'anomenat "cas Verdaguer", en què es discuteix si l'actitud del poeta és un símptoma de bogeria.

Oller pren com a punt de partida un cas real, anomenat "el plet del boig" ,que havia viscut fent d'advocat.



- Daniel Serrallonga, un protagonista absent: La bogeria té com a protagonista indiscutible Daniel Serrallonga, que apareix poc, surt al principi (capítol I) i al final (capítol VII i VIII). La resta de la història de Serrallonga ens vindrà donada per la informació que els altres personatges ens proporcionen i no pas per les seves actuacions directes. PROCEDIMENT INDIRECTE.



- Estructura: Podem dividir l'obra en tres blocs: Els tres primers capítols serveixen per presentar-nos el personatge principal; els tres següents mostren l'estat d'alienació mental que pateix; els tres darrers són la manifestació dels resultats d'aquesta alienació.



- Naturalisme i determinisme: Oller utilitza La bogeria per exposar, més que no pas la història d'un boig, un dels aspectes més problemàtics que va generar la literatura naturalista francesa: el determinisme que havia defensat Émile Zola.
Oller plantejarà la confrontació entre dues opinions contraposades per explicar el comportament d'en Serrallonga: la del narrador i la d'Armengol (la que comparteix el mateix Oller) i la de Pròsper Giberga, que defensarà una explicació científica de tipus determinista, mancada de sentiment i moralitat. Per a ell, en Serrallonga és un cas clínic previsible, determinat per l'herència, i sense possibilitat de cura ja que "va venir al món amb la sentència feta".

- El llenguatge d'Oller: L'autor ulitlitza un gran nombre de castellanismes lèxics que marca amb cursiva amb el propòsit de retratar la realitat lingüística del moment. Amb una intenció semblant trobem una gran presència de col·loquialismes (istil, ideies...) i de calcs sintàctics i morfològics del castellà.